|
|
El passat 11 de febrer del 2010 vam celebrar l’aniversari del capità del meu equip de bàsquet anant a veure el partit d’Eurolliga del Barça contra el Panathinaikos, al Palau Blaugrana. Vam tenir la sort de poder seure a primera fila, així que vaig aprofitar per treure’n unes quantes fotos (encara que amb tant de moviment n’he pogut aprofitar molt poques…)
 Ricky Rubio. 11 de febrer del 2010  Juan Carlos Navarro. 11 de febrer del 2010  Roger Grimau. 11 de febrer del 2010  Roger Grimau en un tir lliure. 11 de febrer del 2010 Per cert, el resultat del partit:
Barça 83 – Panathinaikos 71
Ara que ja vaig agafant certa experiència en això de la fabricació de preses d’escalada casolanes, les següents proves que he fet han sigut amb alguns motlles de silicona dels que ja tenia i algun de nou que vaig fer l’últim dia. Aquesta vegada però, hi he afegit pols de marbre per donar-li una textura més semblant a una presa de les “autèntiques” (i de pas estalviant en resina, que no és precisament barata…).
Aquí alguns exemples que tinc fets fins ara, amb variació de colors, components i textures.
 Preses d'escalada casolanes HansLeMans (vista frontal)  Preses d'escalada casolanes HansLeMans (vista superior)  Presa d'escalada casolana HansLeMans (vista frontal) Per cert, aprofito per donar les gràcies a la Mysae per deixar-me la seva càmera per fer les fotos 
Aquest pregadéu és l’hoste que em vaig trobar l’altre dia a l’hora d’enretirar un matalàs que tenia arrepenjat en una paret. Així que el vaig veure vaig anar ràpidament a buscar la càmera esperant que no marxés i em quedés amb les ganes de fer-li la foto, però sortosament, al tornar encara hi era. Va fer-me de model sense manies, sense posar cares ni posicions extranyes, amb la seva naturalitat com si estigués simplement “existint”… Així que vaig haver acabat la sessió, vaig pensar que potser estaria millor en el seu hàbitat. Vaig agafar un recollidor i una escombra, i amb suavitat vaig empènyer la criatura amb la intenció de portar-la cap al jardí. Però per sorpresa meva, es va trencar pel mig! No me n’havia adonat que estava mort, amb raó no es movia… estava ben seca la pobra bèstia.
 Pregadéu - Mantis religiosa. Gener 2010
Fa un temps presentava una fotografia de la lluna en quart creixent aprofitant el teleobjectiu a 300. Aquesta vegada presento una lluna gairebé plena, passant només 2 dies des de que va ser plena completament, oferint així la primera fotografia de l’any (feta l’1 de gener del 2010).
En qüestions tècniques he de dir que la vaig fer a mà alçada. Vaig estar provant en diferents ISO, i a 100 em permetia disparar a una velocitat d’1/400, encara que acabo de donar-me’n compte que el resultat d’aquesta prova va ser a ISO 400, a una velocitat d’1/1000 i una obertura de 5.6.
 Lluna gairebé plena. 1 de gener del 2010
Una de les meves aficions perdudes però no oblidades és l’escalada. Degut al meu ritme de vida, els compromisos i molts dels aconteixements que m’han envoltat en la última temporada, m’he vist aquesta activitat reduïda a simplement recordar-la. Així que no fa gaire, al tenir la oportunitat de disposar d’un espai per muntar-me un petit plafó, vaig decidir investigar en l’art de la fabricació de preses d’escalada.
Buscant per la xarxa vaig anar trobant fils sobre gent que en parlava i explicava com fer-ho, fins que vaig localitzar una empresa de Barcelona que es dedica a la venda de resines i que tenen el seu propi apartat de resines per a escalada en la botiga virtual. Degut a la meva desconeixença sobre aquest món, vaig prefereir apropar-m’hi i preguntar-ho en persona, així que un cop ben informat vaig comprar la silicona per fer els motlles i la resina per les preses i després d’haver fet unes bases amb espuma i seguint les instruccions que m’havien donat, em vaig posar mans a la feina obtenint aquests primers resultats.
Crec que han quedat prou bé per ser les primeres, ara només falta provar com van en el plafó…
 Presa d'escalada casolana 1. Desembre 2009  Presa d'escalada casolana 2. Desembre 2009  Presa d'escalada casolana 3. Desembre 2009  Presa d'escalada casolana 4. Desembre 2009
Durant aquests dies del pont hem estat fora desconnectant una mica de la vida diària i rutinària. Els horaris del dia a dia i el ritme de vida que portem no ens donen moltes oportunitats de veure espectacles com aquest…
 Panoràmica d'una posta de sol - 6 de desembre del 2009
Recuperant una mica de la nostra història personal, he trobat una escena que recordo amb molt de carinyo. La sortida fresqueta en ple mes de novembre amb les nostres V-Strom pel Montseny ens va portar per zones en les que jo no recordo haver-hi estat anteriorment, però que malgrat el fred, va valdre molt la pena.
 Una volta en moto pel Montseny. Novembre 2007
Des de l’any 2002 fins al 2007 vaig poder gaudir de la fotografia analògica amb la meva càmera rèflex Canon EOS 300. Van ser els meus inicis en la fotografia, aprenent entre llibres, amistats amb la mateixa afició, recuperant apunts de l’escola… Entre prova i prova, una de les fotografies que vaig fer que més m’agraden és la d’aquest bust d’una figura de Buda, feta cap a finals de l’any 2005.
 Buda. Finals del 2005
Fa poc més d’un any, durant el cap de setmana en el que complia anys, vam fer una escapada cap a la Vall Fosca. Per aprofitar bé el dissabte, pel matí vam trobar-nos amb una colla d’amics que es dirigien a Sort per buscar loteria. Vam fer un bon esmorzar amb ells a Adrall, després vam agafar els cotxes i vam fer una ruta passant pel port del Cantó, i un cop a Sort, ens vam acomiadar per seguir el nostre camí.
Com que encara teníem dia per endavant, vam aprofitar per moure’ns per diferents llocs, un dels quals va ser Taül, a la vall de Boí. Una de les meves “cites pendents” era la de visitar l’església de Sant Climent, i allà vam anar a parar. A l’església hi ha un famós fresc del romànic, conegut com el Pantocràtor i que ocupa l’absis central. Realment, la pintura que s’hi veu avui dia és una còpia de l’original, que es conserva al MNAC.
Aquesta és la fotografia més nítida que en vaig poder treure, ja que degut a la poca llum i la falta de trípode, el temps d’exposició va ser un pèl llarg (sort dels bancs i la imaginació).
 El Pantocràtor. Sant Climent de Taüll. Novembre 2008
Cap a finals de maig, abans que el nostre amic Fer marxés cap a l’estranger una temporada, ens va convidar a anar-lo a veure mentres jugava un partit amistós de rugby. Com no, va ser la oportunitat perfecta per veure’l en acció i fer unes fotos d’esport.
 Jugadors d'ambdós equips de rugby en formació maul  Amb la pilota de rugby als peus
L’últim dia d’octubre vam pujar a Montserrat a fer-hi una volta i a encomanar-nos una mica a “la Moreneta”. Feia temps des de l’última vegada que hi vam pujar, així que encara que hi vam ser poca estona, vam aprofitar també per fer-hi alguna que altra foto.
En aquesta, la Mysae comprovant si la foto hasortit bé…
 La Mysae en b&n per Montserrat. Octubre 2009
Una altra vegada, l’ajuda del polaritzador permet aconseguir unes intensitats de blau que, amb poc esforç de més, regalen resultats com aquest.
 L'embarcador i l'infinit. Delta de l'Ebre. Octubre 2009
El títol ho diu gairebé tot… La calma del mar ens va fer gaudir dels sentits amb aquest espectacle visual, on a les salines que es veuen al fons no es distingeix el límit entre l’edifici i l’aigua.
 La barca sobre el mirall. Delta de l'Ebre. Octubre 2009
És una de les fotos a la que tinc més afecte de les que vàrem fer al Delta. Segurament pels colors de la sortida del sol i la màgica llum que provoca a la zona…
 Arbre en panoràmica vertical. Delta de l'Ebre - Octubre 2009
Una de les protagonistes de les fotos que vàrem fer per la zona és aquesta barca. Crec que ha aparegut en les galeries de tots els participants, però la veritat és que el mar tranquil ens produeix uns reflexes que no aprofitar-los és gairebé pecat
 La barca en repòs. Delta de l'Ebre. Octubre 2009
|
|
Comentaris recents