Les motos i jo
Tot començà a finals de l'any 2005 quan vaig decidir-me a treure'm el carnet A i a comprar-me una moto. No tenia un estil definit, però sabia més o menys el què buscava: una moto polivalent, que em permetés posar-me per pistes senzilles en cas de prendre-la a la muntanya en alguna de les meves escalades, i que alhora em permetés carregar-la per viatjar i fos còmoda per si algun dia hi pujava algú.
Després de consultar-ho, vaig acabar al concessionari Suzuki de Vilafranca, coneguts de la família, on em van poder mostrar la idea que estava buscant: la Suzuki V-Strom DL650. Una maxitrail amb pocs anys de vida però amb una acceptació cada vegada més gran. La moto perfecta!
Un cop a casa i amb el carnet a la butxaca, va començar el meu interès per conèixer més aquesta moto. Buscant per internet vaig topar amb el fòrum espanyol dedicat a aquesta moto, el club V-Strom. Des de l'anonimat, anava entrant cada dia a buscar informació, llegint el què aquells gairebé 1000 usuaris escrivien i consultant els diferents apartats per trobar-hi tot allò que pogués semblar interessant. Cap a finals de desembre, més concretament el 21, vaig decidir formar part d'aquell club per poder participar d'aquell ambient tant agradable que s'hi respirava (i encara s'hi respira).
Fora del club, la meva primera sortida la vaig fer amb el meu cosí Josep Maria, el qual em va convidar a anar a esmorzar a Sitges. Ell amb la seva Harley-Davidson i jo amb la meva V-Strom, vam dirigir-nos cap a la vila costera tot rutejant tranquil·lament aprofitant que aquell dia assolellat calmava el fred que aquells dies feia. Va ser una experiència que recordo alegrement, tant per la ruta, la companyia, l'esmorzar i Sitges que tantes vegades havia viscut de nit i ara la veia amb tota sa calma del diumenge al matí...
Al gener vaig començar els meus primers contactes amb la gent del fòrum, realitzant la meva primera ruta entre aquelles 10 o 12 motos cap a Rasos de Peguera. No crec que se m'oblidi mai aquell dia... La idea de pujar a unes pistes d'esquí en ple hivern ja no em convencia del tot, però els ànims de la gent (sobretot el David -dahira69- a qui ja havia conegut uns dies abans), l'eufòria i les ganes de sortir i conèixer a gent que tenia una moto com la meva, van impulsar-me a participar-hi.
Ens vam trobar pels voltants de les 9 del matí a l'Hotel del Bruc per esmorzar. Allà vàrem anar arribant mica en mica de diversos llocs de la geografia catalana: Castelldefels, Lleida, Palamós, Vilanova, Vilafranca, Torelló, etc... i també van venir uns amics de Sant Boi en una GSX.
Després d'haver-nos escalfat tot esmorzantm ens vam animar a agafar les nostres montures i dirigir-nos a seguir la ruta proposada. La boira, el fred, la humitat i la carretera mullada van fer que aquell dia es convertís en una inoblidable jornada, encara que vaig acabar pensant: "Què collons! Anem a passar-ho bé i a gaudir que això valdrà la pena!". Finalment vam arribar al peu de la carretera que ens duria a la nostra destinació. Encara amb boira i molta humitat, vam començar l'ascenció per la carretera fins arribar a les pistes d'esquí, deixant les boires per sota nostre i gaudint d'un sol espectacular. Per fi, arribava el premi a haver aguantat!!
La tornada la vàrem fer una mica com es diu vulgarment, "amb el coet al cul" i per la via ràpida, ja que s'apropava l'hora de dinar i molts havien de ser a casa per complir amb els horaris familiars.
Després d'aquell dia, va començar una etapa que segueix encara avui i en la que participo de moltes sortides i concentracions, magnífiques sempre per aquell ambient tant agradable que et permet fer moltíssimes amistats i fins i tot, conèixer gent molt important en la vida d'un...
No només han sigut sortides amb el club les que he pogut realitzar en moto, sinó que també m'he animat a viatjar sol per arribar a destinacions per visitar amistats. Així doncs, l'agost del 2006, aprofitant el pont de la Mare de Déu, vaig emprendre la que recordo com la meva primera gran aventura fins a Niça. El motiu era la visita al meu bon amic Gerard, que ja feia un any i mig que estava visquent a Antibes per motius laborals.
La visita va consistir pràcticament en un cap de setmana llarg, però recordo que va valdre molt la pena. Vaig sortir a les 3 de la tarda i vaig arribar-hi a 2/4 de dotze de la nit, malauradament gairebé 700 km tots per autopista, encara que pel temps que disposava va ser la millor opció.
Més tard, per Setmana Santa del 2007, la meva següent gran ruta va ser per visitar uns amics a Extremadura, l'Ana i l'Emilio, fent la última nit a casa de la meva amiga Assen, en un petit poblet també de la comunitat extremenya. Encara que aquesta vegada disposava de més dies, vaig sortir a les 8 del matí a través d'autovia fins a Zaragoza i parant al migdia a Madrid per dinar amb la Sílvia i la Lali, una vilafranquina i una madrilenya, a les que aprecio molt i feia molt de temps que no veia. En un parell d'hora vaig reemprendre la meva ruta cap a Extremadura, arribant a 2/4 d'11 de la nit després de superar unes intenses pluges que em van donar una preciosa, encara que humida, imatge de Toledo (visita pendent!).
Van ser unes grans "vacances de Setmana Santa", a pesar que la nova tirada directa fins a casa també va estar passada per aigua. Tot i així, aquells dies van ser molt positius per a mi.
(continuarà...)